Avui
només hi ha dos noms a la llista. Sota el primer llençol el cos masegat d'una
noia jove. En té prou amb un cop d'ull per intuir l'enorme potencial del
pentinat, ben curt, en contrast amb l'exotisme de les faccions.
Després
de netejar la sang li posa el vestit verd que guardava per una ocasió especial
i no l'americana i pantaló que havien portat els familiars. No acostuma a
permetre's aquestes llicències però està convençut que agrairan la iniciativa.
S'escarrassa
una bona estona intentant aconseguir el to de maquillatge idoni. Primer, una
base ambre que emmascarà l'equimosi del coll. Als ulls, poca cosa, només una
fina ratlla que n'accentua el perfil ametllat. Finalment, un toc transparent
per enllumenar els llavis. Quan ha acabat s'enretira i comprova, satisfet, que
el resultat és espectacular. Si s'afanya, potser podrà enllestir el cadàver de
l'home abans de dinar. Per desgràcia, quan el destapa i descobreix el cos d'una
anciana, se n'adona de l'error: Andrea, era un nom masculí.
Étienne Pagès nascut el 1979, sóc sociòleg i treballo en
l'àmbit dels serveis socials. Lector empedreït, especialment de ciència-ficció,
sovint he acompanyant la meva dèria amb l'escriptura de relats. Vergonyós de
mena, mai m'havia atrevit a compartir-ne cap, però, sempre hi ha d'haver una
primera vegada, no?
Molt bo. M'alegra que l'hagis compartit
ResponElimina