Era tanta l’aversió que sentia per la humanitat, que
només gaudia de pau interior quan coronava el cim d’una muntanya inhòspita. Un
cop ja no n’hi va quedar cap per encimbellar, va recórrer als globus
aerostàtics, després al parapent. També va provar l’aviació fins que,
finalment, després de cloure els estudis d’astrofísica i sotmetre’s a tot tipus
de proves, va poder obtenir una plaça per formar part de la nova aventura
espacial.
Tanmateix, quan el gran dia va arribar, va constatar
que ser a més de cent-mil quilòmetres de la Terra encara no era suficient. Pres
encara per la seva aversió a la humanitat, esperà delerós l’oportunitat per
sortir de la càpsula i trobar-se, per fi, sol enmig de l’espai infinit. Per
això quan les operacions de revisió de la nau així ho van requerir, no hi va
haver ningú capaç de barrar-li el pas. Per fi suspès sobre l’obscura dimensió,
va dirigir un darrer esguard a la Terra sense deixar-se entabanar en cap cas
per la seva enganyosa imatge de calma i tranquil·litat. Ans al contrari, amb l’aversió
més viva que mai, una irrefrenable temptació l’impulsà a deixar-se anar i a surar
definitivament en l’espai infinit.
Per fi alliberat de tot i de tothom va començar a donar
voltes sobre si mateix. Amb la nau ja imperceptible en algun punt llunyà i tot
just abans de ser desintegrat, va tancar els ulls, es va posar les mans sobre
el pit, va sospirar i encara va poder llançar un darrer clam perquè la propera
vegada, la seva nova corporeïtat es produís en un planeta diferent, més
amigable, de manera que quedés definitivament deslliurat de qualsevol obligació
d’entendre’s amb una forma de vida tan estranya i incomprensible com la de la
humanitat.
Roger
Sunyer (Barcelona, 1971) és politòleg i escriptor. Autor de llibres de no
ficció com Hacia una economía ciudadana
(UOC, 2015) o una novel·la curta El
dilema existencial de Gerard Maler. Publica articles i relats breus en
diversos mitjans així com al blog rogersunyer.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada