dimecres, 20 de desembre de 2017

TAPAR FORATS (Un microrelat de Miracle Sala)

Jo volia fer vestits per a les nines, com els que la mare ens feia a nosaltres, però no sabia cosir. La mare em donà retalls perquè els fes servir de robetes i agulles de cap per suplir els botons. M’impressionava clavar l’agulla al cosset de plàstic, era com si els clavés una llança i elles no es poguessin defensar. Llavors m’imaginava que a la nit, quan dormís, em vindrien totes i m’enfornarien les agulles a la panxa. I em mirava les nines, al costat del llit, amb un sentiment de culpa que no em deixava agafar el son. Tenien tot de forats al coll, que semblava un colador, i per aquells traus pensava que se’ls fonia la vida i que algun dia es moririen i no hi podria jugar més.

Sort de la idea de les bufandes. Ara dormo millor. Elles també.

Microrelat destacat en el VII Premi Font de Santa Caterina de Microcontes que organitza l'Ajuntament de Montornès i l'Oficina de Català de Montornès del Vallès (Consorci per a la Normalització Lingüística).

Miracle Sala i Farré (Santa Maria d’Oló, 1967) és filòloga clàssica i viu a Girona, on cada mes, des de fa quinze anys, comparteix tertúlies literàries amb un grup d’amics escriptors. Té contes publicats en volums col·lectius, diaris, revistes i webs literaris. Ha estat guardonada, com a finalista o guanyadora, en nombrosos certàmens de relat curt. El més important fins ara és el II Premi Món Rural de Narrativa, amb el recull de contes La força de les paraules (Cossetània, octubre 2017).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada