divendres, 18 d’agost de 2017

LLIBRES QUE MAI NO ESCRIURÉ (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

He decidit deixar d’escriure. No és que vagi escàs d’idees o que la inspiració m’hagi abandonat; no passo per una crisi personal ni he patit cap daltabaix emocional o físic; tampoc la falta de temps és el motiu la meva decisió. No: no escriuré mai més perquè els meus textos desvetllen massa enveges.

Els meus enemics, declarats o clandestins, es compten per centenars. Alguns es disfressen d’admiradors i m’afalaguen; però els somriures postissos i els elogis massa emfàtics i insistents els desemmascaren. Altres declaren obertament —i afablement— que m’envegen (una «enveja sana», puntualitzen, com si existís una forma d’enveja que no fos malaltissa); a aquests els traeix la curiositat per esbrinar d’on trec les idees, si he assistit a tallers d’escriptura, a quines hores del dia escric, què llegeixo: no em negareu que no és sospitosa tanta tafaneria! Als qui no dissimulen la tírria, només puc estar-los agraït: són els adversaris més fàcils de combatre.

L’enginy de la meva prosa indigna els col·legues perquè posa en evidència les seves limitacions i mancances. Inconvenients de la genialitat. Jo no puc fer-hi res. Però darrerament, quan assisteixo a actes literaris o vaig a recollir algun premi, ho faig encongit i tremolós: temo la ganivetada al costellam, la garrotada fatal al clatell o —els dies que tendeixo al melodrama d’inspiració magnicida— el tret precís disparat amb mira telescòpica que em travessa el pit. I he tingut més d’un ensurt en confondre un cop afectuós a l’espatlla amb una agressió.

Per tot plegat he decidit deixar d’escriure. Vull viure tranquil. Per a la posteritat deixo inacabat un relat detectivesc que hauria rosegat d’enveja a Chandler, cent tretze pàgines d’una novel·la sobre peripècies marítimes que hauria deixat bocabadat a Conrad, un recull de contes que farien ombra als de Txèkhov i l’esbós d’una obra experimental que competiria amb Joyce i que hauria merescut les seves lloances carregades de gelosia. I encara que l’enveja dels difunts sigui innòcua, aquests llibres mai no els escriuré.

Il·lustra el microrelat Duelo a garrotazos de Francisco de Goya.

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor d'Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Temenos, 2015) i Polpa (Males Herbes, 2016).

1 comentari:

  1. La veritat és que de sempre m´han agradat els teus contes.

    (...)

    I els de la bona confitura, és clar.

    ResponElimina