M’havia aprimat. Una dieta estricta i molt
d’exercici. Per ella, per estar més atractiu. M’havia aprimat tant que aquell
dia, mentre eixugava gots al bar, l’aliança em va caure del dit a terra i tot
rodolant va sortir per la porta. Vaig cuitar a recuperar-la però el carrer de
davant fa baixada i va seguir rodant
costa avall. Vam recórrer tot el carrer, l’anell dringant com un diminut
picarol per sobre de les llambordes i jo perseguint-lo. Fins a la plaça de
l’Ajuntament on va traçar una corba al voltant de la font ornamental i va
continuar per un altre carrer també rost. I vam seguir, observats pels
sorpresos vianants, per diversos carrers del nostre costerut poble fins que es
va trobar un revolt que no va poder superar i es va dirigir directament a la porta
oberta de la casa d’uns coneguts de tota la vida. A dins encara va enfilar, i
jo darrere, un llarg passadís que acabava en una cambra.Hi entrà i amb una última volta que va esgotar la seva empenta va anar a aturar-se a tocar d'un llit que grinyolava rítmicament mentre al damunt, amb gran faramalla d'esbufecs i gemecs, el fadrí de la casa i la meva estimada esposa cardaven amb entusiasme.
Actualment tinc 58 anys i per motius familiars i perquè
treballava en la meva novel·la El
tresor dels Montespluga (futur gran èxit de les lletres catalanes) he estat
tres-quatre anys gairebé sense escriure contes. Ara, deslliurat d'aquesta tasca
que se m'havia fet molt antipàtica, disfruto d'un esclat notable de creativitat
que m'ha portat a escriure una cinquantena de relats (entre micro i breus) en
uns mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada