Al poble, fa molt de temps, a les acaballes
de la guerra, va nevar cendra. M’ho va explicar l’avi. Les cases semblaven
turons calcinats; i els arbres, espectres immòbils, abatuts per la gravetat
d’un cel gris com l’acer. Els nens van celebrar- ho sortint descalços al
carrer, esperrucats, volien tirar-se boles de cendra i fer ninots. Però els
ninots se’ls enduia una tramuntana eixuta i les boles, tristes com el plom,
se’ls desfeien a les mans.
Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa,
2014)
Damià Bardera Poch (Girona, 1982)
és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el
penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i
dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna
animal", "els homes del sac", "els nens del sac",
"contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial
"El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit
l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del
Núvol, 2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada