dimarts, 22 de desembre del 2015

I MAI NO VAM MENJAR TORRONS (Un microrelat nadalenc de Jordi Masó Rahola)

Agenollat davant del nadó, el rei Baltasar, que es vantava de tenir dots profètiques, va augurar al nen portentós una vida dedicada a la prèdica i a la divulgació de la paraula divina, unes arengues que despertarien tant l'admiració d'un grapat de deixebles com l'animadversió de la classe governant. També va predir dies de persecució, de martiri i la mort a la creu, als trenta-tres anys d'edat.

Alarmats, el fuster Josep i la seva esposa Maria van vigilar la infància del fill de ben a prop: el pare va instruir-lo aviat en els rudiments de l'ebenisteria, la mare va inculcar-li els valors saludables de la vida familiar i, de seguida que es va presentar l'oportunitat, van casar-lo amb una jove del poble. Tres néts van venir a alegrar la plàcida vellesa del matrimoni.




La galeta és obra de la Chus Castro.

1 comentari: