Tots els nens, davant
l'església, en ple hivern, ulls botits del vent i mans parades, esperen els
reis d'Orient a la plaça del poble. Com estàtues de sal, baden boca al pas de
la carrossa –un tractor vell i atrotinat. De la carrossa estant, majestuosos
com esquelets deslluïts, condemnats a la repetició eterna, els tres monarques
escupen caramels sense compassió, en totes direccions, com aspersors rebentats.
I ja tens les criatures a terra, de quatre grapes, com si escarbotessin per
desenterrar els morts, mentre el fred lluent de la il·lusió –esmolat, anònim–
els penetra ben endins, com la punta d'un ganivet a frec de ronyonada.
Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa,
2014)
Damià Bardera Poch (Girona, 1982)
és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el
penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i
dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna
animal", "els homes del sac", "els nens del sac",
"contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial
"El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit
l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del
Núvol, 2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada