diumenge, 8 de novembre del 2015

CACHÉ (Un microrelat de Cristina Garcia González)

Un home i una dona, al matí, troben uns excrements al jardí. Una merda fresca i tòxica que ha asfixiat l’herba cuidada tot fent un cèrcol. Massa grossa per ser ocell, massa fina per d'humà, massa bonica per ser de rata. L'home i la dona decideixen deixar, en fer-se fosc, un platet que conté menjar de gat enverinat. Pregunten a tots els veïns si tenen gats. Col·loquen tanques insondables a banda i banda de la propietat. Deixen una càmera rere la finestra que enregistra dia i nit per tal de descobrir el gat. Cada matí troben una nova caca. Les setanta-dues hores de gravació no han captat cap moviment. Però la merda és allà.

Microrelat finalista del IV Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès.

Vaig néixer el 1993, i vaig provar d'aprendre la llengua i l'amor dels meus pares i d'un món. Del fracàs, escric, i m'agradaria diferenciar-me dels altres en una solitud que no fos solitària, i que visqués permanentment oberta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada