Ella fa el gest de pagar, però ell ja ha tret la targeta i
l'allarga al cambrer. Ella amb prou feines s'ha menjat mitja amanida. Ell
tampoc no ha menjat gaire, però s'ha acabat tot el vi. Ella ha parlat
pràcticament tota l'estona. Ell l'ha escoltat intentant entendre-la, però ara
no seria capaç de recordar per què. Només té clar que s'ha acabat.
Surten del restaurant mirant al terra. Plou. Ell s'ofereix a
dur-la a casa però ella diu que no. Ell hi insisteix però ella torna a dir que
no. Queden en silenci sota el paraigua, mirant l'immens ram de flors que ell li
ha regalat fa una estona. De tant en tant, alguna gota d'aigua xoca contra la
cel·lofana i fa un sorollet cruixent. Ella mira Rambla enllà. No pateixis, vés.
No, ja m'espero, insisteix ell. Tornen a callar mirant els cotxes que passen.
Llavors ella veu un taxi i surt del paraigua alçant el braç. El taxi s'atura.
Es fan dos petons i després ella li passa el palmell de la mà per la galta i
diu va, no et posis així, que no s'acaba el món. Aleshores ell li diu no te'n
vagis sisplau, i l'abraça amb el paraigua obert, esclafant el ram entre tots
dos.
En aquell moment passen pel seu costat tres nois bevent
cervesa i un d'ells alça la llauna i crida ¡Viva
los novios!
Microrelat guanyador del Premi Districte
V (2011) i inclòs al recull L'ombra de les formigues (Voliana Edicions,
2015). L'il·lustra Nighthawks d'Edward Hopper.
Eva Arnal Arasa (Barcelona,
1977) és llicenciada en dret i treballa en l'àmbit del medi ambient. Els seus
contes han estat publicats en diverses antologies i han guanyat diversos
premis, entre els quals el Premi Joan Puig i Ferreter, amb el recull La
tinta i altres narracions de dones mal orientades (2012).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada