Amoïnat perquè per cinquena nit consecutiva havia
somniat amb coses relacionades amb la feina, vaig consultar el bruixot de la
meva comunitat de veïns que, com no podia ser d'altra manera, vivia a
l'entresòl humit i fosc del meu bloc de pisos. Després d'escoltar-me amb molta
atenció, mirar el fons de la tassa de te i ballar una dansa ritual al ritme
d'una cançó dels Chunguitos, em va dir una veritat de la que encara no m'he
pogut recuperar: en realitat el que em passava era que m'adormia a la feina i
somniava que era a casa dormint.
Des de llavors que no dormo. Fa cinc setmanes
d'això i començo a trobar a faltar els de casa meva.
Antoni Casals i Pasqual (Barcelona, 1959) és metge. Ha publicat més de
mitja dotzena de reculls de poesia i ha participat en diverses iniciatives
col·lectives (Relats en Català, Poems&Blogs, Versos.cat...). El seu últim
llibre de poemes és Els imperis implícits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada