En una butxaca de l'americana del suïcida, la
infermera va trobar-hi un dècim de la loteria de Nadal. Aprofitant que no la veia
ningú, va guardar-se'l. Per tranquil·litzar la consciència, va pensar que,
després d'haver-se afartat de barbitúrics, al difunt aquell dècim ja no li
faria cap servei.
L'endemà, la cantarella monòtona dels nens del col·legi
de San Ildefonso anunciava el primer premi: era el seu número (o, més ben dit,
el número del suïcida). No s'ho podia creure. Per fi, després d'una vida
d'infortunis, privacions i inestabilitat laboral, la sort li somreia. A
l'administració de loteria, els afortunats es ruixaven amb cava, manifestacions
d'alegria que s'accentuaven quan s'hi apropaven les càmeres de televisió. La
infermera va unir-se a la gresca.
Però alerta: se suposa que aquest és un conte de
Nadal: hauria de promoure les bones obres, la caritat, l'honradesa. Som-hi: al
vespre, passada l'eufòria, la nostra infermera es debat en dubtes: aquella
butlleta de loteria no li pertany, ella no l'ha comprat, l'ha robat. És just
que el retorni a la família del suïcida.
L'endemà, visita el tanatori on vetllen el cadàver.
Dins la butxaca de l'anorac, la mà dreta de la infermera aferra el número
premiat. Per veure el difunt, s'ha d'obrir pas entre una gentada. Fa més mala
cara que quan agonitzava –la pell groguenca, la carn xuclada, i un somriure forçat,
absurd– però vesteix un vestit d'Armani ben planxat, impecable. La vídua atén
els visitants amb aplom. Duu un vestit jaqueta fosc de Louis Vuitton, unes arracades
de pedres precioses i un collar de jade al coll; a les mans, no hi ha dit que
no vagi encerclat per un anell. De fet, tots els assistents van molt elegants:
més que una vetlla, sembla una desfilada de moda. La infermera, que és una
lectora assídua de les revistes de safareig, reconeix empresaris, actors i
actrius, cineastes, futbolistes, toreros, un rocker i dos cantants melòdics. A última hora apareix, amb posat compungit,
l'alcalde i un seguici de regidors.
Quan la infermera surt del tanatori, han encès
l'enllumenat dels carrers i els altaveus difonen els cascavells rítmics d'una coneguda
melodia nadalenca. Dins la butxaca de l'anorac, la mà dreta de la infermera aferra
el número premiat.
Les galetes nadalenques són una
creació de la Chus Castro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada