dimarts, 12 d’agost de 2014

LES NITS EREN TAN BREUS (Un microrelat de Jordi Benavente)

Besà el seu fill, li allisà la flassada, el tapà ben tapadet i li digué bona nit, angelet meu. Després es rentà les dents i es posà una miqueta de perfum, res, un pensament. Entrà a l’habitació, trià un pijama net de l’armari, deixà les sabatilles als peus del llit, i mirà el seu marit, que encara llegia. Va dir-li jo apago ja, que avui estic desfeta, bona nit. I apagà el llum del seu cantó, i s’hi posà bé, enroscada sota el pes de l’edredó, somrient, els ulls clucs.

Només ens vèiem en somnis, ella i jo. I les nits eren tan breus...


Jordi Benavente (Martorell, 1980) és periodista i escriptor. Ha publicat als diaris Público, El Punt, Avui i Ara. I és autor dels llibres Martorell negre. Un mort i moltes preguntes (Curbet, 2014), Valentes. La història de superació de vuit dones de Castellbell i el Vilar (2013) i La nit que van ploure bitllets i altres històries de Martorell (2012). Ha guanyat diversos certàmens literaris locals amb els seus relats. Paios durs va ser finalista del Premi Núvol de Contes 2013.

5 comentaris:

  1. M'encanta el relat i m'encanta com escriu en Jordi Benavente! Endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Endavant, i tant que sí: salut i paraules :) Gràcies, Anna!

      Elimina
  2. Un relat per somiar i imaginar. Molt bonic, com tot el que escriu en Jordi Benavente.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies per les teves paraules, Àngels.
      Somiar és bàsic :)

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina