diumenge, 1 de desembre del 2013

EL CONTE DISSORTAT (Un microrelat de Carme Ballús)

Ja va néixer amb fòrceps, però  després de la incubadora i de diverses revisions, va quedar una mica més presentable per anar pel món. Va fer el convenient descans en una carpeta d’ordinador i un bon dia, el seu pare va decidir que tenia la talla adequada per ser enviat a un concurs, a provar les seves armes.

Però no hi va haver sort. I un rere l’altre, va anar rodolant pels diversos concursos comarcals, regionals, nacionals. Sense èxit. Per a uns, era massa seriós, per a altres, era trivial. Ensucrat per a aquell jurat, fat per a l’altre, massa picant per al de més enllà. Algú el va titllar de pamflet feminista, per a d’altres, era una història d’amor ja molt vista i per a la majoria, un conte anodí, que va passar sense pena ni glòria.

Desesperat, va decidir canviar d’aparença, convertir-se en poema i emprendre el periple de nou. Un jurat el va trobar massa proper a la prosa poètica, l’altre un poema pretensiós. La majoria, però, el van considerar mediocre. El poema que havia estat conte ja no sabia què fer per ser reconegut. I fer-se article periodístic? O eixamplar-se molt i convertir-se en novel·la?

Avorrit de la vida, es va tornar a amagar dins una carpeta d’ordinador. I allà s’està, esperant temps millors.


Il.lustra el microrelat un manuscrit de Charles Dickens.

Nascuda al rovell de l’ou granollerí el 1955, Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l’Institut A. Cumella de Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d’autoria conjunta “L’artefacte”. Ha publicat contes en reculls amb d’altres autors i un recull propi, “Portes endins”, cuit a foc lent i de degustació pausada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada