Aquest cop en
Giovanni no es va poder controlar i la va fer de l'alçada d'un campanar: es va
carregar el mossèn del poble. Allà, a la bella Camogli, totes les dones es
perdien per culpa d'un jove capellà que la cúria havia enviat no se sap ben bé
amb quines intencions, tot i que els desperts mariners d'aquell racó de la
costa italiana sospitaven el motiu.
Camogli s'estava
quedant sense mainada. Els camoglians, farts de veure que només rebien quatre
rals a canvi d'hores i hores a la inútil espera de pescar alguns peixos grossos
que els solucionés la vida, havien començat a tocar el dos del poble.
En Giovanni, un
home resistent a abandonar el poble, acabava de ser pare per tercera vegada. En
va tenir prou, però, en adonar-se que el nadó havia nascut amb el mateix remolí
de cabell al front que lluïen els dos fills grans. Allò va ser un senyal diví
que el va portar a l'acció. Sense contemplacions va deixar la llevadora amb la
paraula a la boca i el nen en braços, i es va adreçar com una fletxa cap a
l'església.
Era diumenge de
Rams i en mossèn Antonio predicava alegrement la paraula de Déu des del púlpit.
La magnífica perspectiva de la que disposava no li serví de res: no va tenir
temps ni d'encomanar-se a Sant Fortunato, patró del poble. En Giovanni, fent
gala d'un domini absolut en el tir de la sarbatana, apuntà directe al front del
predicador, remolí inclòs. Totes les dones quedaren d'una peça i temeren el
pitjor en sentir rodolar el jove mossèn per l'escaleta de cargol. Curiosament
cap home s'alarmà: els més cepats s'oferiren a recollir el cos inert que havia
quedat mal estès al terra.
La cúria romana,
a hores d’ara, ha enterrat la possibilitat de reconèixer un mea culpa. El nou mossèn, entrat en
anys, es confessa amant de la bona taula i el bon vi. A Camogli hi regna la
pau. I l'avorriment, també.
Microrelat inclòs al
recull "Relats sentits" (2013) que es presenta avui dissabte 28 de
setembre a la llibreria "Vitel·la" de L'Escala. L'il·lustra una fotografia del poble de Camogli.
Mercè Bellfort (Barcelona,
1953) fa tres anys que publica els seus relats al web “Relats en Català”. Tota
una troballa literària que li ha estimulat l’afició de tota la vida: escriure.
Des del maig de 2008 col·labora mensualment a la revista comarcal “L’Escalenc”.
Va ser finalista del premi de narrativa breu Víctor Mora (2009 i 2011). Mestra
de primària durant vint-i-dos anys, actualment està d’excedència. Acaba de
publicar el seu primer recull de contes i microrelats: "Relats
sentits".
Un relat amè, simpàtic, un mossèn amb qui seria interessant confesar-se... Ja se sap, no es poden trencar els esquemes: els homes prefereixen els capellans amants de la bona taula, com més panxuts millor. Les dones sempre triaríem un mossèn Antonio. Un gran relat. Molt sentit. Felicitats pel recull Mercè! Que vagi molt bé la presentació.
ResponEliminaGràcies, Vladimir i Frèdia! Esperem que tot vagi bé. Justament aquest microrelat serà llegit per una relataire jove, poetessa de Roses, la Laura, que vaig conèixer en els meus inicis a RC.
ResponEliminaM. B.