LUMPEN RENASCIT (Un microrelat de Pau Álvarez)

Conduir amb parsimònia per aquest carrer fou, en altre temps, el meu únic plaer. La misèria palpitant sota la llum dels fanals afalagava la meva bona estrella, la desesperança dels captaires dormint sobre cartrons humits em feia més guanyador i la fortor de ronya, insinuant-se per la finestra del meu Esportiu, accentuava l'aureola d'èxit al meu voltant. Jo mateix hi enfonsava els incompetents que resultaven incapaços de satisfer els seus compromisos financers.

Avui no hi soc de visita. Vaig a peu. Una ensopegada banal, seguida d'una mala caiguda, van fer que un dia em despertés amb la boca enterrada al fang. Em vaig aixecar i, ara, frueixo cada dia que estic viu; assaboreixo amb delit la mínima engruna de pa; l'escalfor del caixer on dormo em conforta l'ànima; acumulo, com un tresor, tota espurna de compassió, la que jo mai vaig tenir, entre les mirades de la gent. Celebro cada passa endavant com un triomf i li dono gràcies al jutge que em va condemnar, als amics que em van abandonar i a la dona que em va deslliurar de les meves últimes pertinences, plenes de la buidor asfixiant que m'impedia sentir.

La il·lustració és una obra de Nicolai Kasatkin.

Pau Alvarez és de Manresa, on va néixer el 1957. Nouvingut al mon de les lletres, ha aconseguit un premi de microrelats i ha escrit alguns contes. El seu seu somni literari és el teatre, format que creu ideal per comunicar mil idees que li volten pel cap. És soci fundador de l’associació d’escriptors Totlletres de Manresa. Professionalment, és impressor i dissenyador web.